Jo en vinc....tu hi vas...creuament de mirades...COMPLICITAT
D’aquest estiu
no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d’una veïna que prenia el sol ben nua
i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total,
que el món restà desert de si mateix
i era un cristall transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l’estiu,
aquest estiu, vull dir,
i si algú em parlad’aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me’n recordo.
Miquel Marti i Pol
No hay comentarios:
Publicar un comentario